Moment of Decision Katawa Shoujo OST

Katawa Shoujo és al·lucinant. Un moment, m’estic precipitant. Què és Katawa Shoujo?

Katawa Shoujo és una novel·la visual, un videojoc en el que la principal jugabilitat és llegir, llegir, llegir, llegir, prendre una decisió sense importància (aparentment), llegir, llegir…
Val, des de fora no sembla el més emocionant del món, però feu-me cas quan us dic que val molt la pena. És evident que els mitjans que posseeix per explicar-te la seva història són limitadíssims. Però l’important no és el que facis, sinó com ho facis. La literatura només posseeix un recurs per transmetre informació: el text. I a partí d’aquí la imaginació del lector és qui té la ultima paraula sobre la perspectiva en la que es veu l’escena. D’acord, s’estableix un to, un context i una direcció general, però al final l’únic que pots fer és esperar a que el lector faci la seva part i li segueixi el rotllo a la narració. El qual implica una altra peculiaritat, el lector s’ho imagina tot idealitzat, i per tant és molt fàcil mantenir-lo content si disposes d’un bon guió i uns bons personatges. Amb les novel·les visuals és tot el contrari.

No s’ha de veure com un videojoc limitat, sinó com un llibre enriquit. El guió segueix sent de vital importància, però la direcció i el ritme cobren més valor. Moltes vegades les il·lustracions dels personatges i els fons són més una guia que una representació real del que està passant. No és perquè imaginem menys, és perquè imaginem en la direcció que l’interessa a l’autor. El si això últim és bo o dolent depèn de la opinió de cada un. I per últim, el més important. Les novel·les visuals expliquen històries ramificades. Això significa que segons les decisions aparentment sense importància que anem prenent, la historia es construeix de de manera diferent. D’això se’n diu ruta, i cada ruta és una historia completament diferent.

I finalment, parlem de Katawa Shoujo. La historia ens presenta al protagonista, Hisao, un adolescent. Hisao té un infart i posteriorment descobreix que pateix d’arítmia, una malaltia greu del cor que el portarà a passar una llarga temporada a l’hospital. Allà, envoltat de 4 parets blanques passa una etapa en la perd la noció del temps i sembla estar completament desconnectat de la realitat. Fins que arriba la noticia. Serà donat d’alta i traslladat a Yamaku, una escola especialment adaptada per estudiants discapacitats.

És notable el canvi que dona la vida de Hisao en poc temps de joc. Al principi et mostren la tragèdia, posteriorment l’ingrés a l’hospital, on perd la seva identitat. I finalment entra a la seva nova escola, on reneix, a punt de començar la seva nova vida.

Això fa que el jugador/lector empatitzi millor amb ell, ja que junts, començaran la seva nova vida. I també hi ha un altre punt interessant. Com Katawa Shoujo tracta la discapacitat.

La condició del protagonista no es veu a simple vista i a més a més no suposa un límit evident per la majoria de la seva activitat rutinària. Això planteja una sèrie de variables interessants amb les que la historia juga. Primer, aquesta novel·la visual NO esta pensada per que la juguin lectors discapacitats. Està dissenyada per que l’usuari mitjà empatitzi amb el protagonista al estar en un entorn diferent. I segon, el joc dona a entendre que el protagonista pot morir en qualsevol moment, la sensació de perill és constant.

Juga molt bé amb la incomoditat, moltes vegades el protagonista comet errors que poden ferir la sensibilitat d’alguns personatges per la seva condició. I a més a més, també deixa clar que Hisao pren masses precaucions a l’hora de escollir les seves paraules i això talla les converses naturals.

Però si hi ha una cosa que elogiaré de veritat és el guió, és brillant. Les rutes estan perfectament connectades i les decisions que les condueixen de cop cobren sentit un cop saps el que passarà. I la banda sonora és increïble, hi ha moments que perduraran molt temps en la meva memòria gracies a aquesta musica, però, sobretot, perquè Katawa Shoujo aconsegueix connectar.

Painful History

Perquè Katawa Shoujo, és, per sobre de tot, una historia de romanç. I m’encanta perquè presenta la historia com si poguessis escollir a la carta a una de les 5 noies amb les que podem establir una relació. La realitat és molt diferent, tu prens les decisions creient que no tenen res a veure, però aquestes et condueixen a enamorar-te de una de les noies sense que tu te’n adonis. Jo vaig fer la ruta de Lilly i m’encanta aquesta frase del protagonista.

No recordo quan em vaig enamorar d’ella.

Això és exactament el que vaig sentir quan la relació finalment va florir. Al principi del joc, quan em vaig adonar que en quina ruta m’estava ficant, no em va agradar, jo volia fer la ruta de Rin, però, poc a poc, em feia més i més proper a Lilly i Hanako. Però estava de fons, arriba un punt que dona la sensació que falta una metxa que ho cali tot. I llavors arriba EL MOMENT.

És un romanç que no consisteix en refregar-ho per la cara al jugador. És un sentiment que emana dels personatges de forma natural, els personatges ho senten. L’amor està en els petits moments, en els gestos més que en les paraules. I es veu tot des de una perspectiva molt intima. Té molts moments emocionalment potents, i realment aconsegueix que et preocupis, que riguis, que t’entristeixis…

I quan finalment vaig veure que tot estava a punt d’acabar (vaig fer el final neutral de Lilly) vaig sentir un buit al meu interior indescriptible. Massa real per ser fictici.

Si mai heu jugat una novel·la visual, recomano estrenar-se amb aquesta. Es va desenvolupar en el mur d’imatges de 4chan i fa servir llicencia Creative Commons, per tant es gratuïta i qualsevol la pot descarregar des de la seva web oficial. A més a més, té traducció al castellà, el qual no és habitual per aquest tipus d’obres.

Només espero que la pugueu gaudir tant com jo.

Autor: Sergi Villaseñor